Deixeu-m’ho dir, ras i curt, l’alimentació o és saludable o no és alimentació.
A hores d’ara amb el volum d’informació encertada, concreta, divulgativa, didàctica, assertiva i honesta, al nostre abast, hauríem de reconèixer que el terme Alimentació Saludable és redundant.
Al fet d’alimentar-nos li hauria de ser inherent el concepte saludable, no trobeu?
D’altra manera, més que alimentar-nos el que fem és omplir la panxa amb el benentès que el sistema digestiu, en complicitat amb el sistema metabòlic, farà el que ha de fer pel manteniment dels nostres mecanismes fisiològics.
Des d’aquest punt de vista, el bon funcionament del sistema digestiu es pot arribar a reflectir en una analítica, o en una simptomatologia. I si van mal dades… ja tenim la dieta!, Catxi’ns… quina mala sort!
Em permeto una breu i senzilla anècdota. Aquest passat cap de setmana vaig preparar un sopar de picoteig a casa. Els convidats van agrair la varietat de plats, que van titllar de saludables pel fet d’incloure, a banda de la sempiterna truita de patates, un saltat de verdures amb xiitake i de postres, papaia guarnida amb nabius i llavors suaument torrades.
No negaré que vaig quedar complaguda del seu reconeixement, tot i que em va sobtar que la diversitat de plats que els vaig proposar fos considerada saludable.
Bàsicament perquè per mi va suposar un procés natural. Vaig tenir en compte el que coneixia de les seves apetències personals, la simplicitat (una truita de patata), prescindir de postres làctiques o altres llepolies i oferir en el seu lloc fruita fresca (tot i que no de proximitat).
I és que l’alimentació forma part de la meva vida personal, però també de la vida personal de tothom i tenir-ne cura és el primer estadi de la voluntat de cuidar-se. L’hàbit de triar àpats bons o favorables, hauria d’estar integrat amb la mateixa espontaneïtat que ens dutxem, ens rentem les dents o fem exercici físic.
D’aquesta manera passa que inevitablement, cada un de nosaltres és artesà de la seva alimentació. Perquè cuidar la nostra vida mitjançant el que ingerim ens fa artesans de la nostra alimentació particular.
Artesà. Faig una mica d’etimologia de butxaca.
Utilitzo el terme artesà amb el sentit d’artífex. Em refereixo a ser creador de l’estil de menjar amb criteri propi, oposat a l’alimentació seriada que ofereix l’estil de menjar ràpid.
L’artesà dona resposta a la pregunta: Jo, com vull alimentar-me?
La paraula artesà inclou l’arrel llatina“-art” procedent del terme ars, que alhora és sinònim al terme grec techne. Ambdues; ars i techne, signifiquen habilitat o tècnica apresa mitjançant assimilació de coneixements i experiència, per aconseguir destresa en una delicada combinació de sentir i pensar.
Per altra banda, la idea de la figura de l’artesà ens pot conduir cap a la imatge de l’edat mitjana, època lluminosa d’aquest col·lectiu que es va caracteritzar per aplicar la tècnica segons el seu criteri i imaginació.
Els artesans jugaven entre els conceptes apresos, les seves idees i la seva voluntat. Aquest joc els donava llibertat i sentit de viure.
Jugar per evolucionar, allunyar-se de la rutina i crear la millor expressió del que, amb el temps, l’artesà havia après i desenvolupat gràcies a la seva imaginació, inspiració i intuïció.
Així doncs, si acceptem ser artesans de la nostra particular alimentació, llavors aquesta activitat ha de suposar poder esplaiar-nos amb les opcions que ens ofereixen els aliments i les seves coccions, en una tria lliure i saludable.
Nosaltres artesanes i artesans. Aprenem, practiquem i creem.
L’artesà ho és a partir del seu entrenament, és per això que primer haurem d’aprendre pas a pas els fonaments d’aquesta part de la vida.
Caldrà començar per pensar i assimilar la lògica de l’alimentació (saludable) i conduir aquesta lògica cap a la realitat individual fins a fer-la natural, amb l’objectiu de defugir de les dietes encasellades i crear, ser artífex de l’alimentació per un mateix.
Em refereixo que potser hem sentit a dir de la bondat de les amanides, i ens agraden, però potser al vespre, per sopar notem que no ens proven, llavors no cal que ens encaparrem, millor no prendre amanides d’aliments crus al vespre, ja hi ha altres opcions per menjar al vespre que ens resultin confortables.
Perquè l’alimentació suposa pensar més enllà del que ens indica l’intel·lecte, ja ho va expressar Miguel de Unamuno:
… /…
“Hi ha persones, en efecte, que no semblen pensar més que amb el cervell, o no importa amb quin sigui l’òrgan específic del pensament, mentre que d’altres pensen amb tot el cos i tota l’ànima, amb el moll dels ossos, amb el cor, amb els pulmons, amb el ventre, amb la vida.”
… /…
Efectivament, aprendre a alimentar-se condueix a aprendre a pensar en la vida, perquè tots compartim ser artesans del mateix ofici, l’ofici de viure.
Si ho desitgeu, us proposo ampliar la informació amb els següents enllaços.
- Diccionari de sinònims Franquesa (sin). Artesà [Internet]. Gran Diccionari de la Llengua Catalana (GDLC). Grup enciclopèdia; 2010 [citat el 25 de novembre de 2022]. Disponible en: https://www.diccionari.cat/sinonims_catala/artesa#
- Real acadèmia Española (RAE). Artesano [Internet]. Diccionario de la lengua española. Asociación de academias de la lengua española; 2003 [citat el 25 de novembre de 2022]. Disponible en: https://dle.rae.es/artesano
- Diccionari de sinònims Albert Jané. Artífex [Internet]. Institut d’Estudis Catalans (iec); 2017 [citat el 25 de novembre de 2022]. Disponible en: https://sinonims.iec.cat/sinonims_cerca_sin.asp?pclau2=art%EDfex&button=Cerca+arreu
- Etimología. Origen de la palabra. Etimología de arte [Internet]. Etimología; 2018 [citat el 25 de novembre de 2022]. Disponible en: https://etimologia.com/arte/
- Josso M-C. Conèixer la cura de si mateix per a millorar la cura del proïsme [Internet]. Rizoma freireano. 2011; 11:1-11. Disponible en: https://www.rizoma-freireano.org/articles-1111/coneixer-la-cura-de-si-mateix-per-a-millorar-la-cura-del-proisme-marie-christine-josso
- Suárez MA. Tema 9. El renacer de las ciudades siglos XII y XIII. Europa siglos XII y XIII [Internet]. Blog de Miguel Angel Suárez Umpiérrez. 2020; [citat el 25 de novembre de 2022]. Disponible en: https://www3.gobiernodecanarias.org/medusa/ecoblog/msuaump/sociales-2o-eso/tema-9-el-renacer-de-las-ciudades-siglos-xii-y-xiii/
- Ortín B. La palabra como autogobierno de la imaginación y la libertad. Arte letras y filosofía [Internet]. Jot Down Cultural Magazine. 2022; [citat el 26 de novembre de 2022]. Disponible en: https://www.jotdown.es/2022/02/palabra-autogobierno-imaginacion-libertad/
- Steiner R. Hacia una renovación social. Madrid: Editorial Rudolf Steiner; 1995.
- D’Mello Ch. El aire de la ciudad te hace libre: Cómo las ciudades liberaron a la gente medieval [Internet]. Libertarian Europe. 2021; [citat el 26 de novembre de 2022]. Disponible en: https://libertarianeurope.com/espanol/el-aire-de-la-ciudad-te-hace-libre-como-las-ciudades-liberaron-a-la-gente-medieval/
- Unamuno M. Del sentimiento trágico de la vida [Internet]. Elejandria. Libros de dominio público. [citat el 26 de novembre de 2022]. Disponible en: https://www.elejandria.com/libro/descargar/del-sentimiento-tragico-de-la-vida/unamuno-miguel/824/3845
- Basulto J, Manera M, Baladia E, Miserachs M, Pérez R, Ferrando C, et al. Definición y características de una alimentación saludable. [Monografia Internet]. Federación española de dietistas-nutricionistas (fedn). 2013 [citat el 26 de novembre de 2022]. Disponible en: file:///C:/Users/Usuari/Downloads/alimentacion_saludable1.pdf
