Sostenible. Vet aquí un altre terme que, a semblança d’altres que he anat presentant en el blog, suposa haver de dansar amb diferents conceptes i idees. És per això, que val la pena aclarir, concretar i repetir per anar fent; que les paraules es vagin absorbint i assimilant en una digestió serena.
En l’última entrada que vaig editar en aquesta secció de Seguretat Alimentària, faig esment a la sostenibilitat com a condició d’aquest principi. Goso plantejar que la consideració de sostenible associada a l’alimentació saludable, s’inicia en activitats relacionades amb el circuit alimentari (food security) per acabar en les condicions higièniques i cura dels aliments que fem com a consumidors, a casa nostra (food safety), amb especial incidència en tot allò que cal fer per reaprofitar i evitar el malbaratament.
És per tot això, que suggereixo reprendre aquesta entrada de blog tot llegint el que en el seu moment vaig plantejar en “Seguretat Alimentària i Qualitat Alimentària: Vàlua, rigor i sentit de l’intangible”.
L’objectiu d’aquest blog.
És el de plantejar els fonaments del concepte desenvolupament sostenible per enllaçar-lo en següents publicacions, amb aspectes concrets de la seguretat alimentària. D’aquesta manera aniré oferint eines que ens faciliten l’oportunitat de prendre decisions a l’hora de comprar menjar, en aquest cas, decisions sostenibles.
Prenc el fil d’aquesta publicació a partir del significat del terme. Crec que és molt important fer present el sentit originari de les paraules. Tinguem clar el mapa, el concepte original, per poder-lo aplicar amb lògica en el territori, en la realitat on vivim.
Una mica d’etimologia de butxaca.
Sostenible és un adjectiu associat especialment als àmbits d’ecologia i economia. El seu origen llatí està en el terme sustinere, compost de la preposició sus-, que vol dir des de baix, i del verb tenere com a acció de subjectar, mantenir o reservar alguna cosa.
Així doncs, la paraula es refereix a la capacitat de fer una activitat en una dinàmica que permet mantenir-se per ella mateixa, en el temps, sense esgotar recursos o causar danys i encara més; una activitat sostenible és aquella que permet la regeneració dels recursos o del medi ambient.
Per exemple:
En referència a l’aprofitament dels aliments, existeix un programa municipal de l’Ajuntament de Barcelona anomenat Mans al Verd, que juntament amb la Fundació Espigoladors i voluntaris de diferents districtes de la ciutat, organitzen anualment l’espigolada de tarongers de carrer per fer-ne melmelada.
El producte s’elabora en un obrador d’inserció social, es distribueix amb marca “La Marga” i es reparteix a entitats socials per fer-lo arribar a persones en situació de pobresa o exclusió social.
Més enllà de la recollida de la fruita i el seu processat, el projecte inclou la divulgació sobre les formes de reduir les pèrdues i el malbaratament alimentari a entitats dels districtes i escoles.
És a dir, el desenvolupament sostenible estableix els aspectes al voltant de la de vida de les persones en un entorn de recursos finits, conscient que cal mantenir:
- El medi ambient.
Per preservar uns recursos naturals limitats, avaluant que d’ells depèn el manteniment i evolució dels éssers vius que hi ha a la Terra.
- La qualitat de vida de les persones en generacions actuals i següents.
Per tant, a l’hora de parlar de sostenible, en realitat tractem sobre el nostre desenvolupament sostenible, la persona és el focus.
Què s’hi cuina sobre el concepte sostenibilitat?
Ja veieu que el significat en els nostres dies té força lògica, ara bé, la seva aplicació confronta dos models de desenvolupament de la vida humana:
- El creixement econòmic de tendència expansiva mantingut en el temps.
- La cura i manteniment dels espais on vivim i de l’entorn natural.
Conscients de les limitacions de viure en la Terra, que és finita.
Es tracta de dos grans temes que mouen idees amb interpretacions diferents segons la història dels països i les seves cultures.
Per això és important no perdre de vista el significat i sentit d’aplicació del terme sostenible, perquè més enllà d’un concepte tècnic, convida a aspectes ètics de convivència amb els sistemes de vida de la Terra, dels quals nosaltres hi formem part.
Ja veieu que no és senzill perquè es dona una situació que ens interpel·la de manera directa individualment. El desenvolupament sostenible planteja la necessitat de canvis efectius en la manera d’estar en el món i de fer en el dia a dia.
Tot i això, i segons el meu parer, ara per ara ni actors socials ni governamentals donen un fil conductor lúcid de les rutes de navegació cap a aquesta adaptació.
Ja ho planteja el científic Joan Anton Català, en el seu llibre “Una breu i atzarosa història de la vida”. Cal aprendre a gaudir de la sort de participar en aquest extraordinari experiment de la naturalesa que en diem vida, experiment únic que és dona en la Terra.
La gràcia està en el fet que l’ésser humà ha vingut sense manual d’instruccions, ens ho haurem de fer entre nosaltres perquè d’alguna manera, passada l’eclosió postindustrial(*), som tripulants en aigües desconegudes.
Amplio una mica més.
La visió que planteja el desenvolupament sostenible és recent en la història de la humanitat.
Els antecedents d’aquesta manera d’entendre el món s’inicien en la desfeta de territori després de la Segona Guerra Mundial. Les reflexions inicials només daten dels anys 50, en elles es plantegen les conseqüències de la sobreexplotació ambiental, i l’any 1962 la científica estatunidenca Rachel Louise Carson publicà el llibre “La primavera silenciosa” on explica el risc per a la salut humana associat al desenvolupament de la indústria química especialitzada en la fabricació de pesticides com el DDT.
Aquí veiem que l’inici del concepte sostenible es troba estretament vinculat a la seguretat alimentària i en les conseqüències sobre la nostra salut.
En la cadena alimentària (producció, distribució, consum) s’ha de tenir cura dels factors que influeixen en el bon estat i composició dels aliments, especialment dels productes fitosanitaris, perquè en depèn el benestar de les persones que ens els mengem.
La bona administració del circuit alimentari del camp a la taula té resultats favorables i directes en la salut pública.
Tot plegat fa que en l’actualitat es disposi d’arguments ben fonamentats que mostren l’impacte de l’activitat de l’home sobre els sistemes de producció d’aliments. Aquesta depèn de la naturalesa; dels camps, boscos, règim de pluges… i ara ja ha quedat evident com es va esgotant. El medi ambient no segueix el ritme que li exigim (disposeu de més informació en el llistat d’enllaços que he inclòs al final d’aquest blog).
És per això que en les diferents comunitats autònomes, sensibles a aquesta realitat, es creen, empreses, cooperatives i agrupacions amb iniciatives que treballen en xarxa per a la producció d’aliments locals. S’impliquen en la seguretat alimentària; de tot el recorregut fins que el producte arribar al consumidor final.
Es guien per un model de negoci independent que presenta com a valor l’ètica productiva. Es tracta d’un patró de negoci que vetlla per un projecte que integra tres àrees:
- Viabilitat econòmica.
No oblidem que les empreses, encara que siguin sense afany de lucre, han de guanyar diners que assegurin pagar sous a totes les persones que intervenen en els seus processos, en una dinàmica que permeti oferir oportunitats per poder desenvolupar habilitats i competències.
- Viabilitat social.
El moviment financer d’aquestes empreses ha d’assegurar un flux d’impacte social favorable al benestar de la gent. Vetllar per educació, serveis de salut, treball de qualitat i accés a la cultura.
Es tracta d’un sistema proactiu.
- Viabilitat mediambiental i de l’entorn.
Els processos de la cadena alimentària, han d’integrar-se en les dinàmiques de l’entorn mediambiental.
El benestar de la natura afavoreix l’entorn on es viu, alhora la natura serà capaç d’oferir aliments que retornaran a una economia integrada en un circuit que es manté per ell mateix, és a dir, en un circuit sostenible.
Exemples d’activitats que aposten per aquest criteri de treball els podem conèixer a partir d’entitats o productors directes, que asseguren aliments procedents de zones agrícoles properes i mantenen un circuit de distribució i servei al consumidor final en una economia local.
Opcions per estar informat n’hi ha cada vegada més, alguns exemples podrien ser:
- Les iniciatives que presenta la revista digital “Proper”.
- El mapa d’ofertes que dona la revista digital “Pam a Pam”.
- La divulgació realitzada per la “Fundació Espigoladors”.
Així apareix un flux circular: l’economia responsable té cura dels ritmes de la naturalesa, de l’entorn on viuen les persones en un moviment que promou l’estat de salut individual i social. S’afavoreix així l’impuls productiu i, per tant, econòmic.
Amb tot plegat ja podem percebre que al voltant del concepte sostenible hi trobem enfocaments plurals i debats encara novells en la seva aplicació, que van més enllà del model d’economia focalitzada en oferta-demanda.
Per exemple, es posa sobre la taula una economia caracteritzada per la inclusió del gruix social de persones que no estan en el circuit treball-sou, tot i que aporten valor a la societat. Col·lectius que fan treballs de manteniment de la llar familiar o de voluntariat, entre d’altres.
El cert és que la realitat viscuda per generacions anteriors és diferent de l’actual. Nosaltres pertanyem a una societat que ens condiciona a actuar reflexivament. Conèixer, pensar, reflexionar i decidir en conseqüència, lliurement.
Aprofundir en el tema d’aquest escrit desborda les possibilitats del blog, on tan sols us apropo nocions sobre desenvolupament sostenible basat en la tríada: economia, societat i medi natural.
Conegut això, podrem anar avançant en les properes entrades, sabent que qualsevol activitat, inclosa la que ens pertoca, és a dir la cadena alimentària, és susceptible de ser viscuda sota aquest sistema de valors.
Això sí, per avançar en aquesta manera de fer cal canviar sense pausa el nostre imaginari col·lectiu sobre l’estil de consum, perquè com expressa el sociòleg alemany Ulrich Beck:
“Vivim, pensem i actuem
amb conceptes antiquats que,
no obstant això, continuen governant
el nostre pensament
i la nostra acció.”
En la propera entrada, continuaré explicant aspectes sobre la sostenibilitat, això sí, en cas que veieu l’oportunitat de tractar amb més deteniment aquest tema, no en dubteu, ens posem en contacte i organitzem una trobada.
Salut amb aliments bons!
(*) Societat postindustrial:
Estadi del desenvolupament econòmic en el qual els elements productius derivats del saber (sector quaternari) i les grans organitzacions político-econòmiques que marquen les orientacions globals condicionen el creixement o en són capdavanters.
Els valors associats a la societat postindustrials són de caràcter conservador i defensiu amb relació als riscs, i més depenents de la qualitat de vida (salut, seguretat, medi ambient).
Si ho desitgeu, us proposo ampliar la informació amb els següents enllaços.
- Agència de salut pública de Catalunya. Petits canvis per menjar millor [monografia Internet]. Departament de salut. Generalitat de Catalunya. 2019 [citat el 20 de juliol de 2023]. Disponible en: https://salutpublica.gencat.cat/web/.content/minisite/aspcat/promocio_salut/alimentacio_saludable/02Publicacions/pub_alim_salu_tothom/Petits-canvis/petits_canvis_la_guia.pdf
- Canal salut. Alimentació saludable [Internet]. Departament de salut. Generalitat de Catalunya. 2020 [citat el 20 de juliol de 2023]. Disponible en: https://canalsalut.gencat.cat/ca/vida-saludable/alimentacio/saludable/index.html
- Etimología. Origen de la palabra. Etimología de sustenibilidad, sustentación, sustentar y sostenibilidad [Internet]. Etimología; 2018 [citat el 19 de juliol de 2023]. Disponible en: https://etimologia.com/sustentabilidad/
- Real Academia Española (RAE). Sostenible [Internet]. Diccionario de la lengua española. Asociación de academias de la lengua española; 2023 [citat el 19 de juliol de 2023]. Disponible en: https://dle.rae.es/sostenible?m=form
- Gran diccionari de la llengua catalana. Sostenible [Internet]. Grup enciclopèdia; 2022 [citat el 19 de juliol de 2023]. Disponible en: https://www.diccionari.cat/GDLC/sostenible#
- Significados. Significado de desarrollo sustentable [Internet]. 7Graus; 2020 [citat el 19 de juliol de 2023]. Disponible en: https://www.significados.com/desarrollo-sustentable/
- Vega-Marcote P, Freitas M, Álvarez-Suárez P, Fleuri R. Marco teórico y metodológico de educación ambiental e intercultural para un desarrollo sostenible. Revista Eureka sobre Enseñanza y Divulgación de las Ciencias [Internet]. 2007 [citat el 21 de juliol de 2023]. 4(3):539-554. Disponible en: https://www.redalyc.org/articulo.oa?id=92040311
- Català-Amigó. Una breu i atzarosa historia de la vida. Ed. Angle Editorial. Barcelona; 2021.
- Nou enciclopèdia.cat. Societat postindustrial [Internet]. Grup enciclopèdia; 2022 [citat el 21 de juliol de 2023]. Disponible en: https://www.enciclopèdia.cat/gran-enciclopedia-catalana/societat-postindustria
- Busquet J, Medina A. Sociologia de la comunicació. Universitat Oberta de Catalunya [monografia Internet]. UOC, 2013 [citat el 21 de juliol de 2023]. Disponible en: https://openaccess.uoc.edu/bitstream/10609/75427/1/Sociologia%20de%20la%20comunicaci%C3%B3.pdf
- Posadas R. Apuntes sobre las reflexiones teóricas de Ulrich Beck. Estud.polit.(Méx.) [Internet]. 2016 [citat el 21 de juliol de 2023]. 37:33-56. Disponible en: https://www.scielo.org.mx/pdf/ep/n37/n37a2.pdf
- Carson R L. Primavera silenciosa. Ed Crítica. Barcelona; 2023.
- Carandell Baruzzi M. Primavera silenciosa, un llibre per desertar consciències. Sabers en acció [Internet]. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona; 2021 [citat el 22 de juliol de 2023]. Disponible en: https://sabersenaccio.iec.cat/primavera-silenciosa-un-llibre-per-despertar-consciencies/
- International commission on the futures of education. Reimaginem junts els nostres futurs: un nou contracte social per a l’educació [monografia Internet]. Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura.Catalonia for Education Science and Culture Organisation. 2022 [citat el 22 de juliol de 2023]. Disponible en: https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000379381_cat
