En l’anterior blog d’aquesta secció, parlo de la importància del terme seguretat alimentària, principi al voltant del qual pren estructura el Dret Alimentari. Em prenc la llicència de plantejar el terme seguretat alimentària com a principi, en el sentit d’eix vertebrador de la manera de fer de l’empresa alimentària. Perquè els diferents operadors alimentaris han de tenir sempre present que tot procés o activitat associada als aliments, afecta a quatre fonaments d’implicació directa en la vida de la gent:
- Disponibilitat
- Accessibilitat
- Estabilitat de preu – estabilitat del mercat
- Bon estat dels aliments – Innocuïtat – Qüestions nutricionals
L’objectiu en la redacció d’aquesta entrada del blog és desenvolupar el significat i aplicació del terme principi, perquè crec que és convenient aturar-se i aclarir els conceptes que inclou aquest substantiu.
L’origen etimològic de la paraula principi ve del llatí principium. Dona la idea de fonament, inici, punt de partida o idea rectora en el ser d’alguna cosa.
Voldria reivindicar aquest simple punt de partida. El principi, és a dir, allò per on es comença, és la referència vitalícia, després ja vindran altres consideracions, fins i tot entelèquies (*) i contradiccions en l’ús dels termes, que tot i poder mostrar aspectes oposats no deixen de guiar reflexions enriquidores.
Per exemple:
Moltes decisions preses a favor de la seguretat alimentària tenen fonament científic, però la ciència no sempre aconsegueix la certesa que les empreses necessitarien, ja que qualsevol model científic té inherent un cert grau d’incertesa.
Aquestes circumstàncies no ben definides, poden conduir a realitats contradictòries a l’hora d’aplicar criteris en el dia a dia. Es podria donar el cas que empreses del mateix sector optin per un criteri diferent a l’hora de controlar o donar d’alta el producte en front el mateix procés. En aquests casos, els operadors alimentaris han de detallar els arguments que condueixen a la presa de decisions de manera interdisciplinària, consensuada i en base a la cautela o prudència.
La idea de fons que inclou el principi de seguretat alimentària, és que per crear i mantenir l’empresa que ofereix un element a la societat tan important com l’aliment, cal mantenir el nord, tocar de peus a terra i estar al cas, perquè més tard o més d’hora algú es menjarà la mercaderia, algú que conscient o inconscientment confia en l’aliment que consumirà, i aquest s’ha de subministrar en bon estat.
Així doncs, l’operador alimentari acondiciona tot el necessari per oferir i facilitar aliments aptes per al consum, tenint en compte que la vianda:
- És essencial per la vida.
- Repercuteix en la salut de la població.
Per tant, és lògic considerar que les entitats implicades en la manipulació d’aliments han de vetllar per tots aquells factors que influeixen en la protecció dels consumidors, que som totes i tots!
És degut a aquests criteris que la seguretat alimentària esdevé principi; un requisit sine qua non de les empreses alimentàries, eix de motivació de les decisions corporatives i en conseqüència, esdevé un terme amb rerefons ètic i moral.
Fins als anys 60 el que exposo com a element principal i ètic-moral es plantejava per defecte en base a un sentit lògic o més aviat sentit comú. Amb el temps, aquests criteris han anat formalitzant una manera de fer i conduït cap a la implantació més o menys sistematitzada del que ara en diem normes ja ben establertes. Especialment des dels anys 80 entitats privades i governamentals, s’han implicat a favor de l’estudi dels factors influents en la gestió i aplicació de la seguretat alimentària, fins deixar evident que aquesta no es pot garantir sense una perspectiva sistèmica. És a dir, cal integrar tots els elements que de manera directa i indirecta poden arribar a afectar els fonaments de la seguretat alimentària.
Ara per ara no sorprèn que la dinàmica social demani consensuar criteris d’aspecte ètic i moral al voltant dels aliments, de la seva producció i distribució. És així com davant la realitat del mercat el terme principi passa a formar part del dret alimentari i també s’inclou en la legislació, les normes i els sistemes de regulació de la seguretat alimentària. Es tracta d’un pack especialment desenvolupat entre els països que conformen la Unió Europea (UE)**.
A l’empara del dret alimentari, el terme principi s’interpreta com a conjunt de conductes que es consideren valuoses i, per tant, favorables a la societat, tant és així que conformen les normes que orienten la manera de fer d’un col·lectiu, en aquest cas l’empresa.
Aquestes normes primigènies són ara eines de seguiment per analitzar el grau de concordança entre el que estableix el principi de seguretat alimentària i el grau d’aplicació en el dia a dia de l’empresa.
És així com a partir de la dècada dels 90 apareixen detallades normes editades per entitats privades, com per exemple:
- International Organization for Standardization (ISO®).
- International Featured Standard (IFS®) Food.
- Brand Reputation Compliance Global Standards (BRCGS®) Food Safety.
Totes elles coherents amb els criteris indicats per una altra norma original, la del Codex Alimentarius establerta per l’Organització Mundial de les Nacions Unides (FAO), creada als anys 60.
En aquest punt es podria dir que el concepte principi de seguretat alimentària passa a ser sistema de seguretat alimentària. Inclou normes i regulació legislativa que alhora configura una disciplina del dret, el Dret Alimentari.
La posada en pràctica d’aquest sistema ha d’estar en concordança amb els valors ètics-socials de la direcció. És a dir, els principis guien un mode de gestió de la seguretat alimentària que ha de ser afí amb els valors i les aptituds dels líders i fundadors de l’empresa, valors que han de quedar precisats en la gestió de l’organització.
Per exemple:
L’empresa ha de prioritzar la salut sobre els interessos econòmics. És a dir, els interessos dels operadors alimentaris han de ser coherents amb la salut de la població, per tant, l’activitat empresarial s’ha de generar amb el coneixement de la seva repercussió vers tot el circuit alimentari, però també dels aspectes tècnics i científics.
És a dir, la cadena de subministrament no és aliena a la repercussió que la seva dinàmica té en la societat i medi ambient. Per això cal que la direcció d’empresa asseguri mesures eficients compatibles amb el rendiment econòmic per tal d’assegurar-ne la sostenibilitat.
Podria posar més exemples, de fet el dret alimentari exposa un total de nou preceptes que us convido a revisar en l’article de Miguel Ángel Recuerda, inclòs en el llistat de referències que he adjuntat al peu d’aquest blog. Tots ells reforcen, avalen i fan evident el gran abast de la seguretat alimentària, concepte que forma part del circuit alimentari del que sense cap dubte en formem part.
La seguretat alimentària és el principi, origen i fonament del ser i fer de tota empresa alimentària.
(*) Entelèquia:
- Filosofia. Realització en un ésser d’allò que ell és en potencia. Passar de la potència a l’acte.
- Lèxic comú. Concepte que només existeix en la ment, que no té realitat objectiva
(**) Us proposo la lectura de l’article redactat per Miguel Ángel Recuerda Girela. Referència 5. On es desenvolupen els 9 preceptes del principi de seguretat alimentària.
Referències:
- Real Academia Española (RAE). Principio. [Internet]. Diccionario de la lengua española. Asociación de academias de la lengua española; 2021 [citat el 29 de juliol de 2022]. Disponible en: https://dle.rae.es/principio
- Diccionari.cat. Principi. [Internet]. Grup enciclopèdia; 2016 [citat el 29 de juliol de 2022]. Disponible en: https://www.diccionari.cat/sinonims_catala/principi#
- Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2). Entelèquia. [Internet]. Secció Filologia de l’Institut d’Estudis Catalans. Institut d’Estudis Catalans (IEC); 2017 [citat el 29 de juliol de 2022]. Disponible en: https://dlc.iec.cat/
- Gonzalez D, Soler R.H, Navarro N. La filosofía de la calidad y sus términos controversiales. RUS. 2021;13(5):445-55. Disponible en: http://scielo.sld.cu/pdf/rus/v13n5/2218-3620-rus-13-05-445.pdf
- Recuerda M.A. Los principios generales del derecho alimentario europeo. REDUE. 2014;(26):167-90. Disponible en: https://revistas.uned.es/index.php/REDUE/article/view/12612
- Derecho Universidad Nacional de Educación a distancia (UNED). Apuntes. 17 Lecciones de Teoría del Derecho. 9.1. Principio jurídico: naturaleza, concepto y clases. [Internet]. UNED; 2019 [citat el 29 de juliol de 2022]. Disponible en: https://derechouned.com/libro/teoria/3060-principio-juridico-concepto-y-clases
