El terme inclou un conjunt de conceptes associats al fet tradicional de menjar.
Els nostres ancestres disposaven de ritus per agrair espiritualment les activitats de caça, recol·lecció, agricultura i ramaderia en l’obtenció d’aliments i cobrir així la necessitat funcional imprescindible per a la vida.
Ara però, l’alimentació humana s’explica des de diferents punts de vista:
Un racional, plantejat per la nutrició com a disciplina científica, un altre hedonista marcat pel gust individual i tot un seguit d’aspectes culturals, socials, morals i fins i tot supersticiosos.
N’afegeixo un tercer, el que integra tots i cadascun dels elements del circuit que ens possibilita el menjar a taula. Es coneix com a cadena de subministrament “de la granja al plat”.
Aquest punt de vista inclou el dret a l’alimentació i a escollir, però també de seguretat alimentària, sostenibilitat, economia, i polítiques alimentàries, sense oblidar l’ètica en els processos que se’n deriven.
L’alimentació humana, menjar en definitiva, és una activitat polisèmica que va més enllà dels requeriments funcionals, és un fenomen fisiològic, social, econòmic, polític i ètic.
Cites:
- Laín Entralgo, P. Alfa y omega de la alimentación humana. Biblioteca virtual, Miguel de Cervantes. 2012; http://www.cervantesvirtual.com/nd/ark:/59851/bmcqv466
- Observatorio de la Alimentación ODELA. Polisemias de la alimentación. Salud, desperdicio, hambre y patrimonio [monografia a internet]. Barcelona (Espanya): Universitat de Barcelona (UB), Biblioteca Universitària; 2019. ISBN: 978-84-9168-217-2
